Número 10. Juliol 2009 at Papers d’Educació

Davant la panoràmica universitària actual que ens planteja canvis i reptes, des del Consell de Redacció de Papers de l’Educació es va acordar llançar la proposta de crear un A fons en el qual assumíssim la necessitat d’interacció de sabers a fi de construir des dels diferents àmbits, perspectives i posicionaments una entesa que ens ajudés a ser docents i estudiants. Amb això es volia emprendre un treball reflexiu que reconegués la complexitat i complementarietat de sabers. En altres paraules, fer pràctic un punt de partença que, malgrat és compartir per a molts i moltes, esdevé massa freqüentment una recurrència narrativa.

Amb la seguretat que tots compartíem la voluntat de pensar en el fet d’ “Aprendre a ensenyar…” com a necessitat bàsica de la nostra professió i dedicació i amb el convenciment que només amb l’ajuda de la mirada de l’altre és possible el creixement, ens hem decidit a proposar a diferents professors i professores de diferents àrees que col·laboressin en la redacció d’unes reflexions a l’entorn de l’aprenentatge d’un saber concret.

Les primeres d’aquestes propostes són les que presentem a continuació. Unes propostes que, endemés d’aproximar-nos als punts essencials que es manifesten com a principis pedagògics bàsics per als seus autors i autores, ens permeten obrir-nos a pensar diferents formes de complementar-se amb els companys i companyes. No altrament, en els escrits podem veure idees conceptualitzades en grup, idees que sorgeixen de les hores de convivència o idees que apareixen en el diàleg amb l’altre.

No massa lluny d’aquesta concepció plural i pluralista de la docència universitària és el que manifesten les diferents Experiències educatives que es relaten en els articles presents en aquest número. Justament, és a través de les diferents paraules que podem constatar com diàleg, necessitat de dir, escoltar, veure i viatjar, és entès ja no només com a procés de creixement individual sinó com a condició per a la creació de grup, això és, de comunitat. Fer de la pràctica una acció de grup requereix, certament, un exercici de reflexió i pensament que ens concerneix a tots i totes.

Per altra banda, les diferents Experiències de facultat que es presenten tenen també la continuïtat d’esmentar processos de construcció col·lectiva. En aquest cas, una construcció que s’esdevé en el si de Jornades i Congressos, a voltes celebrades per especialistes de l’àmbit, però també amb la participació d’històries narratives, professionals i formatives diferents.

Tot donant peu a un procés de construcció més personal però que, alhora, és l’expressió resultant d’un procés de relació educativa profunda, s’indiquen a continuació les diferents Recerques que s’han concretat en aquest semestre. Curiosament, o potser com a manifestació de la tendència que assenyalàvem a l’inici, diferents de les recerques presentades tenen com a punt d’unió el fet de pensar el social, la socialització i la construcció social com a eix per pensar la pràctica educativa.

En aquest entorn no és estrany doncs, que es presenti en l’apartat de Ressenya una obra que ens parla de la necessitat de cooperar, de col·laborar i de ser, físicament i mentalment,al costat de l’altre.

Finalment, en l’apartat de Collage es dóna veu a narracions que ens inviten a reflexionar des del després, però amb la col·laboració de l’altre, l’activitat constant que s’esdevé en els entorns educatius, en aquells espais que s’anomenen també “el fora intern”. Uns espais que, precisament, per la seva singular idiosincràsia ens permeten pensar millor i més detingudament “l’a dins” de les institucions.

A fons. Aprendre a ensenyar a aprendre